El Facebac també és història!
En la seva curta vida, de tot just mig any, hem superat els 3.100 usuaris únics i les 7.950 visites.
La imatge no es correspon, perquè ja no podem actualitzar-la perquè hem fos el web.
I octubre ha estat ja el mes amb més tràfic, amb més de 2,1GB!
Gràcies i felicitats a tots, perquè sense el vostre concurs tot això no hauria estat possible!
Ja coneixes el nou web de la JOBAC?
A partir del 16 d'octubre, tota la informació de la JOBAC es canalitzarà a https://www.gabitogrupos.com/LAXARXASOCIALDELAJOBAC/
Corre a registrar-t'hi i així tan aviat estigui en MARXA podràs accedir-hi. Pensa que és restringit.
Quina és la joventut del Papa?
Si totes les enquestes diuen que els nostres joves són cada vegada menys creients i que és mínima la fracció que es considera practicant, deu ser ben normal que aquests joves es trobin i es reuneixin. Per a tota minoria social ha de ser molt important poder definir la seva identitat. És trobar-se per no desintegrar-se, per reafirmar-se. I això es pot fer sense buscar cap mena de confrontació sinó simplement amb la voluntat de definir la pròpia personalitat, tot buscant de ser més propositius que no pas impositius. Així, la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Madrid no s'hauria de veure com una confrontació social sinó com moment de reflexió i d'explicació d'un estil -potser minoritari, però legítim- de ser jove.
Gràcies per confirmar
la vostra assistència!
Benvolguts amics de la JOBAC:
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<Aquí a l'esquerra podeu veure com accedir-hi
Envieu la vostra confirmació a
facebac.jobac@gmail.com
Què n'ha quedat de tot això?
M’ha agradat molt el llibre
És molt rigorós, detallat i fidel a la història. I a la vegada, suficientment objectiu i mirat amb distanciament per mostrar els grans encerts, però també els dubtes, les incerteses i també les contradiccions que aquest moviment va generar. Però hi trobo a faltar una cosa. Trenta anys després, crec que es podria fer un balanç també força objectiu de com han anat les coses. On som ara? Què s’ha acomplert de tot allò que teníem com a objectiu? Els que abans érem els joves i ara per edat portem el pes del país, hem fet canviar algunes coses? El món, o el nostre petit món del nostre petit país, és així per què hi hem tingut alguna cosa a veure? Hi hem pogut fer més? Fa trenta anys, érem uns indignats “avant la lettre” que en lloc d’ocupar places i muntar tendes de campanya i fer assemblees al carrer (per que eren més perillosos “els grisos” d’abans que els nostres mossos d’ara - entre d’altres coses i per simplificar-ho, tu ja m’entens…) ens trobàvem en locals de la parròquia o en cases particulars, fèiem misses alternatives i organitzàvem sortides de caps de setmana. I trobades multitudinàries a cases de colònies, i malgrat tot pacífiques. I fèiem servir un mètode, terriblement lògic però efectiu, per comprendre el nostre entorn i a la vegada qüestionar i analitzar la nostra vida íntima i espiritual. I què n'ha quedat de tot això? Què s’ha n’ha fet del compromís? És veritat que encara existeixen grups de joves que continuen aquella tasca que fa anys vam començar, i que segueixen volent transformar la societat. Però nosaltres, l’hem transformat? Potser a nivell personal ens va marcar més que no pas a nivell col·lectiu. O no? Es pot esbrinar? Clica aquí per accedir a la CRÒNICA SENTIMENTAL Albert Otero
El Llibre de la JOBAC,
protagonista a TV3
Aquest diumenge, 3 de juliol, el programa "Signes del Temps", que presenta en Francesc Rosaura, es va fer ressò del llibre "La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya", de la Montserrat Sintes.
Va ser a la part final del programa, a l'apartat Idees, on es fa esment de novetats editorials, de conferències i concerts musicals imminents, etc.
A continuació (després de la publicitat) hi teniu l'apartat Idees del 3 de juliol on apareix. Si voleu veure el vídeo sencer del programa, aneu al web de "Signes del Temps" clicant aquí i aneu al vídeo del programa del 3 de juliol. Aquesta informació apareix al minut 43'24".
La presentació del llibre:
La JOBAC (1974-1992).
Desencís i utopia de la joventut a Catalunya
Bona tarda.
Moltes gràcies senyors, Jordi Porta i Josep Fernández, per les seves intervencions.
D’entrada, donar-vos a tots la benvinguda a aquesta presentació que ha generat tantes
expectatives i que per a mi és tan emotiva: ja sou més d’un miler de seguidors a la
FACEBAC, la xarxa social de la JOBAC. Enhorabona i moltes felicitats!.
La presentació del llibre.pdf (47,3 kB)
Montserrat Sintes
El llibre de la JOBAC, "una justícia històrica"
La presentació reuneix
un centenar de persones
La presentació del llibre "La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya" ha reunit aquest dijous, 16 de juny, un centenar de persones a la Casa del Llibre de Barcelona. Montserrat Sintes, autora del llibre, ha manifestat "el plaer" d'haver pogut escriure aquesta història de la JOBAC, "de la que vaig formar part molt poc temps, la qual cosa m'ha permès tenir una certa visió interna del moviment, però, a la vegada, poder mirar-me-la amb una certa distància per tal que aquesta història fos més objectiva". Segons Sintes, aquest llibre "suposa una justícia històrica, la del reconeixement d'un moviment que va saber interpretar els fets d'un moment i anticipar-se als esdeveniments".
Per la seva banda, Jordi Porta, president del Centre UNESCO de Catalunya, ha apel·lat també a la història; en especial "a la memòria històrica". En aquest sentit, Porta ha lloat l'edició del llibre de la JOBAC perquè, al seu entendre, "és una manera de recuperar la memòria històrica de l'Església de base, sovint oblidada". El president del Centre UNESCO de Catalunya ha recordat també el paper de les parròquies de barri en la constitució de rellevants entitats socials, com ara Comissions Obreres.
En la presentació ha intervingut així mateix Josep Fernández, que fou vicepresident de la JOBAC, que ha agraït la iniciativa editorial que ha fet possible "recuperar la història de la JOBAC" i la tasca de totes les persones que han contribuït a què el llibre sigui una realitat. "La vostra presència demostra que la JOBAC continua viva en la memòria i en el cor dels seus antics militants i consiliaris, no pas com a unes sigles, sinó en forma de persones, situacions i vivències plenes de sentit".
Llegeix la intervenció íntegra d'en Josep Fernández
Benvolguda gent de la JOBAC!
El pròxim 16 d'octubre, s'ha programat una gran trobada.
Oi que no te la vols perdre?
La trobada serà als Salesians de Rocafort, a Barcelona, des de les 5
de la tarda fins a les 8 del vespre.
L'adreça és: carrer Rocafort, nº 42.
I l'estació de Metro més propera...
ho has endevinat: Rocafort!
I què és
el que s'espera de tu?
Bona pregunta!
De tu s'espera, en primer lloc, la teva assistència.
Però, també, les teves aportacions personals,
a partir de la teva experiència a la Jobac.
Segur que tens molts records
i fins i tot potser imatges del teu pas per la Jobac.
És per això que et convidem a compartir-ho
amb tots nosaltres per fer que aquesta experiència
pugui ser encara molt més excepcional.
Pots enviar tots els teus comentaris, les teves opinions,
els teus relats, les teves anècdotes,
les teves imatges i, fins i tot, els teus vídeos a: