El llibre de la JOBAC, a Ràdio Estel
El passat dijous 14 de juliol, l'Ignasi Miranda va entrevistar, al programa "El primer cafè" de Ràdio Estel, la Montserrat Sintes amb motiu de la recent presentació del llibre "La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya".
Podeu escoltar l'entrevista clicant aquí. L'entrevista comença al minut 12:30.
El Llibre de la JOBAC,
protagonista a TV3
Aquest diumenge, 3 de juliol, el programa "Signes del Temps", que presenta en Francesc Rosaura, es va fer ressò del llibre "La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya, de la Montserrat Sintes.
Va ser a la part final del programa, a l'apartat Idees, on es fa esment de novetats editorials, de conferències i concerts musicals imminents, etc.
Si voleu veure el vídeo sencer del programa, aneu al web de "Signes del Temps" clicant aquí i aneu al vídeo del programa del 3 de juliol. Aquesta informació apareix al minut 43'24". Però si només voleu veure l'apartat Idees, on s'esmenta el llibre, aneu a la pàgina principal del Facebac. Allí hi trobareu el vídeo en qüestió.
JOBAC, Joves cristians de barris obrers i ambients populars
Una obra esperada per molta gent amb il·lusió, perquè som una bona colla els qui en el seu moment ens vem veure afectats per aquest “virus” de la JOBAC, que recollint la tradició de la JOC va marcar fortament molts joves treballadors i estudiants de barris obrers i ambients populars amb la revisió de vida, el compromís en el barri o a la feina, les ganes de transmetre la fe en Jesucrist als joves companys… La JOBAC va sorgir en un un moment en què la JOC intentava recuperar-se dels greus cops que havia rebut de la jerarquia eclesiàstica. I va sorgir també en un moment de forts canvis socials. Potser per això va nèixer a part de la JOC: perquè entre els consiliaris promotors d’un i altre moviment hi havia divisió d’opinions respecte a la forma de viure les intuïcions de Cardijn en un context tan canviant. Després, amb el temps, ja es va veure que convenia treballar plegats i que no tenia sentit –ni era evangèlic- mantenir compartiments estancs en una realitat tan necessitada de l’actuació de tots. I el 1992 la JOBAC es va unir a la JOC.
Dijous passat, 16 de juny, va tenir lloc la presentació del llibre de Montse Sintes, La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya, que acaba de publicar l’editorial Saragossa en la seva col·lecció “El cistell”.
Llegir més
Signes del temps s'interessa
pel llibre de la JOBAC
Francesc Rosaura i Montardit, DIrector de "Signes dels temps", ha mostrat interès pel nou llibre de la JOBAC i ens n'ha sol·licitat un exemplar per fer-ne promoció al programa. És, doncs, molt probable que en les pròximes edicions d'aquest espai dominical de TV3 se'n faci esment. Recordeu que aquest programa s'emet a les 10 del matí cada diumenge, tot i que també podeu veure'l a la carta a través d'Internet: www.tv3.cat/signesdelstemps
Es presenta Parròquies
i comunitats socialment atentes
La presentem aquest vespre, dins del marc d'una trobada arxiprestal a Piera. Aquesta petita publicació és una guia pràctica de suggeriments i propostes elaborades per l'equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu i encaminades a les parròquies i comunitats que vulguin obrir-se a la realitat social.
A mi em sembla una bona idea. Penso que l'Església en general -no només les altures- vivim immersos en un món amb el qual anem perdent cada dia els punts de contacte. D'una banda, per les novetats socials que ens arriben: noves famílies, migració, precarietat laboral, atur. etc., cosa que sempre descol·loca, a nosaltres i a tothom. Els canvis exigeixen canvis, i treure's de sobre la rutina costa a tots.De l'altra, perquè culturalment vivim encara com si nosaltres fóssim el centre i no ens acabem d'adonar que la societat pot viure -i viu- perfectament sense nosaltres. Això vol dir que sovint no ens acabem de prendre la molèstia de comunicar-nos de manera que la gent ens entengui.Penso que del món eclesial potser Càritas, perquè és qui més a prop està de la gent que pateix per raons socials i econòmiques, és qui està més al dia.A la guia, molt senzilla, es parla de totes aquestes qüestions: la necessitat d'una bona acollida de creients i no creients, de col·laborar amb entitats cíviques, de relacionar-nos cordialment amb els veïns d'altres religions, de fer dels més pobres una prioritat, d'explicar-nos molt millor, d'organitzar-nos més participativament, etc.
En fi, una eina per pensar. No sé si servirà, però si més no ho provarem.
Mercè Solé
