Hola,
vaig estar a l'aniversari del Quim Cervera al Gornal, i no em vaig assebentar que es podia encarregar el llibre de la JOBAC.
Soc la Dolors Clavel, que havia format part del grup de JOBAC de la parròquia del Clot.
Voldria saber si el mateix dia de la presentació, el 16 de juny, el podré comprar allà o ho puc fer abans.
Ja em direu.
Nosaltres ens seguim veient i ja vam quedar que ho aniríem passant i que si algú té fotos o records que us els envii.
Moltes gràcies per la feinada que esteu fent. Fa moltíssima il·lusió, van ser uns anys meravellosos...
Jo us adjunto les poquetes fotos que tinc, de les trobades a Pedra, no són massa bones perquè me les han passat escanejades, però bé és el que tinc.
Dir-vos també en aquestes ratlles els records que ara mateix em vénen al cap:
Els estius de Pedra van marcar la meva adolescència. La colla de Bon Pastor i Clot vàrem participar en inaugurar aquella casa, la vam arreglar, pintar... Tot ho feiem amb molta il·lusió. Anàvem a fer les necessitats a l'anomenat "corral de la Pacheca", on el senyal d'ocupat era posar un barret penjat d'un pal. Per anar a buscar aigua baixàvem al riu amb galledes, fent cadena, i era un camí ple d'ortigues!!!!, i ens deien: "tranquils que si no respireu no us picarà". Estàvem en una edat adolescent, però tot aquest ambient ens va ajudar a créixer, a ser conscients de que junts es poden fer les coses millor. Ens va ajudar a obrir-nos a altres persones, d'altres barris, que encara ens retrobem.
Feiem nits de "wija", sessions divertidíssimes on pensàvem que els esperits ens venien a parlar mitjançant un got, en una casa on els sorrolls de les finestres que no tancaven bé ajudaven molt a crear aquest ambient de terror, i l'endemà reiem sense parar perquè alguns confessàven que havien fet trampes per espantar-nos...Nits de cançons fent rotllana, anar a fer pregàries a dalt, a l'esplanada davant de l'església. Les sessions de mirar estels guiats pels coneixements d'en Quim. Sí, el mateix Quim Cervera, que amb la seva gran habilitat de tractar amb nois i noies adolescents, aconseguia alhora motivar-nos i també donar-nos tocs d'atenció quan calia. Gràcies estimat Quim!
I les preparacions musicals de les trobades jobaqueres amb l'estimadíssim Xavier Morlans, que ens feia participar als qui sabíem alguna cosa de música, i alhora et senties importantíssim, feliç d'estar allà creant música per a tota la JOBAC. Els assajos amb tantes ganes, amb tanta implicació de tots, de la mà d'en Xavier Morlans, que vivia i viu la música des del cor. Gràcies Xavier, mai ho oblidaré. Per mi tocar el piano a les trobades va donar-me tant que no sé si té res a veure, però avui la meva professió és la música!!!
Només i per acabar, dir-vos que ara tinc dos fills: una noia de 17 i un noi de 14, i penso que s'han perdut moltes coses que jo vaig viure i que encara m'emocionen al recordar-les. Tant de bò, el món que els està tocant viure: d'individualisme, de colles petites i molt tancades, d'internet i poca comunicació, els permeti trobar alguna cosa, com per mi va ser la JOBAC, que el dia de demà els deixi tanta petjada positiva com per mi va significar la JOBAC. Pels qui ara som pares i mares no és fàcil la tasca, intentem coses, però no sé si ens en sortim del tot. Però ho seguirem intentant!
Una abraçada
Dolors