Benvolgudes i benvolguts,
He vist la galeria de fotos. Em sembla que la primera foto és d’Espot 1979, campaments d’estiu (segona tanda). Sé segur que és el segon torn perquè jo vaig ser-hi en el primer (Pep Soler, Quim Cervera, Lurdes Pujadas, Rosa Paíno, Montse Tarrés, Àngels García Vives, Salva López...). En les altres imatges que heu penjat observo que hi ha gent del Besòs, Poblenou... També hi ha escenaris molt coneguts, Pasqües a Gualba, al Pinatar i l’era del Bagís. Si teniu material dels campaments de Pedra, de les trobades de les federacions, mireu de pujar-les al núvol. Que joves i innocents que érem! Sé de gent que, potser, tot i havent-se allunyat de l’Església, l’esquema de la revisió de vida, veure-jutjar-actuar l’apliquen per als estudis, per a treballar per objectius a la feina, per a abordar problemes domèstics i amb els fills. La Jobac ha estat una escola per a la vida i la vida és “el que passa mentrestant” amb pecat, amb ambició, amb mandra, amb desencís, amb cabells blancs i arrugues a la pell, amb un cos que envelleix... La vida és dura i bella, a la vegada, trobem dolor i plaer, amor i desamor, jovenesa i vellesa... Per damunt de tot som cristians i això és una marca de sèrie que no caduca i que necessita realimentar-se, mantenir la flama encesa i fer-ne difusió. El nostre passat comú a la Jobac és un bagatge meravellós, coincident amb uns seminaristes-capellans joves i il·lusionats que havien begut de les fonts del Concili Vaticà II. Ara, però, les parròquies són buides i els capellans són grans. Els homes doctes de la llei eclesial són vells i savis. No hi ha vocacions religioses i la nostra societat, inclosos els creients, no entenem l’exclusió de facto de les dones dels òrgans de govern, el celibat obligatori, un catecisme rígid. Creiem en una Església de partir el pa i compartir-lo. Creiem en un Jesús que allibera i dóna esperança. Els creients de base no només som als moviments, sinó que també són a la xarxa. Aquesta és una bona notícia. L’Església de cada dia també es troba en les accions de Càrites, en l’atenció als infants, als joves, als immigrants, als aturats... Si hem de salvar els mobles de la JOBAC de totes les opcions (classe obrera, Catalunya, l’Església) em quedo amb Jesús de Natzaret, amb les dones i els homes que l’acompanyaven arreu, els leprosos, els pescadors d’homes i de dones i la gent més desfavorida. No voldria que aquesta nostra trobada només parlés d’un passat comú i que fos nostàlgica. Mirem endavant! Lourdes López Militant de base d’ACO Federació de la Sagrera-Sant Andreu