Em miro fotos que molts poseu.
Recordo vivències, descobertes i molta il·lusió compartida ... segur a que som com som per molts d´aquells moments que varem viure i que ens varen acabar atrapant, frepant , arrelant en el nostre interior
Però realment ha valgut la pena tot plegat?
La JOBAC va néixer i és va anar fent amb esforç de tots . Fèiem la revisió de vida i desprès o molt despresa sortia el compromís, aquella manera de treball, de ser-hi, estar els llocs vivament. El grup, el lloc de treball, la família, qualsevol espai era òptim per ser-hi i viure intensament el nostre compromís amb els homes i amb Deu
Personalment se perquè m’ha servit la JOBAC, però és vàlid encara? Aquesta és la gran pregunta que ens em de fer.
Ni la situació personal és igual, ni ho és la societat i el entorn eclesial , però no dir l ´economia.
El que si tenim és el missatge de fons i aquest encara esta aquí i és essencial : el Cel nou i la Terra nova esta per fer i la nostra petita historia és primordial per aconseguir-los
Per tan esta molt be mirar fotos, fer un llibre... però no oblidem que si volem encara hi ha molt a fer
I ara si que puc respondre a la pregunta inicial i us demano que cadascú és pregunti si encara creu que val la pena, encara que sigui com exercici de recordança fer una revisió de vida interna, silenciosa, per arribar a un compromís
Sols així el acte del 16 d´octubre serà molt mes que una memòria col·lectiva festiva i segurament emotiva
Serà una renovació de voluntat, de il·lusió, de confiança amb els homes i les dones que malgrat les dificultats encara volem i poden canviar el mon, perquè Deu esta amb ells i ells amb Deu
Concepció Rovira i Cuadrench